dimarts, 6 de gener del 2015

GREENBERG I GOLDSTEIN JUGUEN AL PARC


Ara fa un any, vaig llegir a una velocitat supersònica Scenes from Provincial Life, la trilogia autobiogràfica de J.M. Coetzee. El desembre de 2013 havia devorat en quatre dies la molt bona traducció catalana que Dolors Udina havia fet de Disgrace. Coetzee era un d'aquests escriptors que m'interessaven per diversos motius i que encara no havia llegit. Desgràcia em va agradar i, sobretot, em va sorprendre. Potser perquè Javier Marías havia inclòs Coetzee al seu Regne de Redonda i en parlava elogiosament, m'esperava una novel·la intel·lectual, més d'idees que de fets. I al contrari, Coetzee va per feina: hi passen moltes coses, de pressa, i l'acció es trasllada d'escenari fàcilment --i quins escenaris: els passatges al Veld sud-africà són magnífics, intensos, hi copses la llum, la pols i la suor. Amb tot, és una novel·la dura i fins i tot desagradable, que defuig el joc de la identificació amb els personatges.

     Atret per l'autor, vaig decidir atacar la trilogia. En recordava els títols d'una sola paraula i les cobertes, molt gràfiques, de les edicions a Mondadori. Vaig trobar un exemplar en anglès a la biblioteca Sagrada Família de Barcelona i m'hi vaig capbussar sense demora. La sensació de descoberta va ser tan forta com quan vaig llegir els relats autobiogràfics de Thomas Bernhard, o com quan la lectura apassionant de The World According to Garp em va obrir les portes de John Irving. Són aquelles lectures que et lliguen per sempre més amb un escriptor, amb el seu món, amb la seva expressió, i et fan venir ganes de llegir-ne més, de llegir-ho tot.

     A la primera part de la trilogia, Childhood, el narrador, un preadolescent d'una família afrikaner no nacionalista en què es parla anglès, ha d'indicar a l'escola quina religió té. La família és poc religiosa i ell, molt aficionat a l'Imperi romà, anota a l'imprès d'inscripció que és catòlic, pensant-se que l'església catòlica romana té alguna cosa a veure amb els seus herois. Els actes religiosos de l'escola, majoritàriament afrikaner, són protestants i els nens que no en són en queden exclosos. Per això, el narrador es fa amic de dos nens jueus, amb els quals es troba en llibertat mentre els altres assisteixen als oficis i reunions religioses massives. D'aquesta amistat entre exclosos en donen testimoni dos paràgrafs excepcionals, que tanquen un dels capítols de Childhood i que m'agraden amb bogeria, gairebé tant com el final de The Dead, de James Joyce, el meu conte favorit:
    
It is a summer evening, cool after the long, hot day. He is in the public gardens, where he has been playing cricket with Greenberg and Goldstein: Greenberg, who is solid in class but not good at cricket; Goldstein, who has large brown eyes and wears sandals and is quite dashing. It is late, well past seven-thirty. Save for the three of them, the gardens are deserted. They have had to give up their cricket: it is too dark to see the ball. So they have wrestling fights as if they were children again, rolling about on the grass, tickling each other, laughing and giggling. He stands up, takes a deep breath. A surge of exultation passes through him. He thinks: "I have never been happier in my life. I would like to be with Greenberg and Goldstein forever".

     They part. It is true. He would like to live like this forever, riding his bicycle through the wide amb empty streets of Worcester in the dusk of a summer's day, when all the other children have been called in and he alone is abroad, like a king.

     L'eficàcia i la bellesa d'aquesta prosa m'han quedat gravades a la memòria. L'he rellegit sovint. És una de les descripcions més memorables que recordo de la sensació de llibertat i de companyonia que es viu en alguns moments assenyalats de la infantesa, i d'aquell jugar quan es fa fosc fins que ja no es pot més perquè no t'hi veus. M'encanta el retrat concís i exacte de Greenberg i Goldstein, en dues frases gairebé musicals, amb un ritme molt poderós, que s'aprecia sobretot si es llegeix el text en veu alta. Tinc altres passatges guardats de la trilogia, però no n'hi ha cap que m'esborroni com aquest.