AUSTENIANA (1): AMOR I CLASSES SOCIALS
En aparença,
Persuasió és una novel·la en què la
protagonista, Anne Elliot, aspira a acomplir el desig de casar-se amb l’home
que estima, però hem d’esperar fins a la frase que tanca el capítol tercer, una
breu insinuació, per tenir la primera pista de la trama sentimental, i la
trobada d’Anne amb Frederick, el seu antic amor, es demora fins al capítol
setè, on ja arrenca la lluita per recuperar-lo. Tindrem final feliç, sí, però força
anticlimàtic: a l’últim capítol, Austen no ens estalvia les previsibles
dificultats futures de la parella i, per postres, acaba amb un paràgraf referit
a la senyora Smith, una vella amiga d’Anne que viu en condicions modestes, i a l’ombra
de la guerra que plana sobre Frederick, oficial de marina (l’acció acaba el
1815, poc abans de la batalla de Waterloo).
En realitat,
la història d’amor és el baix continu que acompanya la melodia principal, l’esmolat
retrat d’una família de l’aristocràcia rural mitjana. El títol Persuasió –a la manera dels previs Orgull i prejudici i Seny i sentiment– el van posar els
editors pòstums, però Austen s’hi havia referit com Els Elliot i la novel·la arrenca amb el paterfamilias, sir Walter
Elliot, entotsolat en la lectura de l’epígraf que li dedica la Crònica dels baronets, el catàleg dels llinatges
que ostenten el seu títol nobiliari. Al llarg del llibre, Austen dibuixa implacablement
el pare d’Anne: vanitós, autoconscient (viu en una casa plena de miralls), incompetent
per fer rendir la seva propietat agrària i pendent de tractar-se només amb qui
considera que són els seus iguals, sempre mogut per l’interès.
La
intel·ligència narrativa d’Austen, d’una modernitat total –i és mig segle
anterior a Flaubert!–, es desplega amb el virtuosisme i l’aparent lleugeresa
d’un quartet de corda, com va apuntar José María Valverde. Ridiculitzant les
novel·les sentimentals en voga al seu temps, Austen aprofundeix el caràcter
dels personatges amb retrats precisos, amb una ironia que de vegades frega el
sarcasme quan en liquida alguns de ben execrables amb quatre pinzellades demolidores.
La incomoditat d’Anne amb l’entorn familiar –un llast de prejudicis i de
compromisos socials– s’ajunta amb observacions sensates sobre els matrimonis de
conveniència i el paper de les dones, però Austen escriu sense subratllats
obvis, mostrant mirades i pensaments dels personatges que deixa caure gairebé
de pas.