diumenge, 28 de juny de 2015

TRADUIR COETZEE 


Mentre llegia Summertime, la tercera part de la trilogía autobiogràfica de Coetzee, vaig ensopegar amb una frase que em va provocar un dubte: "She and Klaus live in Sandton in a twelve-room mansion owned by Anglo-American, for which they pay no rent". Tenia la traducció castellana al costat i vaig anar a buscar el passatge en qüestió i vaig trobar això: "Ella y Klaus viven en Sandton, en una mansión de doce habitaciones propiedad de un angloamericano, por la que no pagan alquiler". Un angloamericà? De quin barret sortia l'article indeterminat? I, d'altra banda, què diantre és un angloamericà? Una simple consulta a la Wikipedia va bastar per assabentar-me que Anglo-American és, des de fa dècades, una importantíssima companyia minera transnacional i que, per descomptat, és propietària de mig Sud-àfrica.

          És un error, un simple error. O, potser, ni això: només una badada. El traductor pot badar, és clar, encara que la badada sigui notòria, com aquesta. No desqualificarem una traducció per això --encara que ho lamentem--, i de la injustícia d'aquestes desqualificacions en som conscients, més que ningú, els que ens dediquem o ens hem dedicat a la traducció, una feina literària apassionant. Però que l'editorial també hagi badat ja ho trobo excessiu, perquè vol dir que són dos els que no han fet bé la feina. Tant que a alguns correctors i editors de taula els agrada remenar, potinejar i "innovar" les traduccions que els toca revisar i, ves per on, deixen passar una badada òbvia i flagrant com aquesta, fàcil de percebre perquè sobta molt quan llegeixes el passatge.

          La lectura de la trilogia de Coetzee em tenia absorbit, i trobant-me ja a Summertime, l'últim volum, no vaig entretenir-me gaire a mirar les solucions de la traducció castellana. No puc emetre'n judicis, doncs, ni és això el que pretenc amb aquesta nota. És clar que, de fet, pròpiament hauria de dir "les traduccions", perquè els tres llibres que formen la trilogia de Coetzee han estat traduïts, en castellà, per tres persones diferents, mentre que, en català, tots tres van ser encarregats a la mateixa traductora, Dolors Udina, autora de la majoria d'edicions catalanes de Coetzee. Es dóna el cas, a més, que, en reunir el 2011 els tres llibres, publicats separadament el 1997, el 2002 i el 2009, Coetzee encapçala el volum amb una nota que assenyala que els tres llibres originals "have been revised for republication". Diria que els canvis no són profunds ni especialment remarcables, sinó més aviat puntuals, polint i precisant el text (això em va semblar en confrontar algun passatge de Boyhood de 2011 amb la traducció catalana que n'havia fet Dolors Udina el 2006). Però comparant algun passatge de les Scenes de 2011 amb la traducció castellana vaig tenir la impressió --tant de bo m'equivoqui-- que els editors espanyols s'havien limitat a aplegar i republicar les tres traduccions prèvies sense introduir els canvis --per petits que fossin-- que havia fet Coetzee. Com que no em vaig dedicar a confrontar sistemàticament la trilogia de 2011 en anglès amb la corresponent trilogia en castellà i amb els tres volums previs separats en castellà, em guardaré de fer afirmacions temeràries.

          Sí que puc dir, això sí, que crec que Coetzee no ha tingut una gran fortuna en castellà. Que un autor com ell hagi passat per les mans de més d'una desena de traductors no és gaire raonable. Hi va haver uns anys, abans que concedissin el Nobel a Coetzee el 2003, que el va traduir regularment Miguel Martínez-Lage, però, d'aleshores ençà, s'han succeït fins a mitja dotzena de traductors. És veritat que el ressò del premi va augmentar l'interès comercial de Coetzee i que es va començar a publicar-lo amb més freqüència, repescant obres anteriors inèdites en castellà. És probable que les traduccions s'acumulessin i els traductors tenen la seva agenda de treball i no es pot estirar més el braç que la màniga. Ara, d'entrada, em pregunto per què va deixar de traduir-lo Martínez-Lage, un dels millors traductors de la seva generació. Per desavinences econòmiques amb l'editorial, com he sentit a dir? Lamentablement, Martínez-Lage va morir de manera sobtada i prematura el 2011 i no hi haurà manera de preguntar-l'hi. 

          Que una editorial gran tingui poca cura per un autor de renom com Coetzee i en deixi les traduccions en mans d'una dotzena de traductors diferents diu molt del lamentable estat de l'edició actual. No sóc un defensor a ultrança de l'editor petit, perquè de vegades darrere hi ha un il·luminat i un insensat, amb un gust literari millor o pitjor, que no és conscient de l'abast empresarial de la producció de llibres. No tothom és Vallcorba, vull dir (però n'hi ha uns quants últimament que valen molt). Ara, posats a triar, tinc molt clar que, en el panorama actual, no es pot esperar gaire res de bo dels grans grups, depredadors en mans de gerents i executius que, si tenen algun interès pels llibres, ho dissimulen prou amb l'atenció que dediquen a la seva producció (traducció, correcció, tarifes i pagament de drets, etc.). Que les editorials multinacionals es desentenguin, per regla general, de la qualitat de les traduccions i les paguin pitjor, i que donin menys exemplars del llibre als traductors --autors de les traduccions-- que no pas algunes editorials petites o mitjanes, comandades per gent que, a més de saber fer números, tenen un plantejament literari definit i són lectors de mena, diu molt del que podem esperar del futur de l'edició. Un futur que Toni Sala em sembla que prefigura molt bé en una entrevista recent, en què sosté això:

          "Les editorials petites fan literatura tal com s’ha entès sempre i no es mouen només per diners. La literatura de debò no es mou per diners, si jo escrivís per diners seria un fracassat total. Aquests anys en què s’ha perdut el nord en molts aspectes es feien moltes coses per diners, també llibres. Ara hi ha un relleu editorial, els grans grups estan deixant pas a petites editorials, de la mateixa manera que grans magatzems tipus Fnac estan deixant sortir altres llibreries d’autor, més especialitzades, més directament literàries. Amb la crisi, bona part de la palla ha desaparegut. Molta literatura circumstancial, que era més negoci que literatura, ha anat decaient"