CINEMA DEL SEGLE XI
Fotografia de David Levene (The Guardian)
Montserrat Pagès i Paretas, El Tapís de Bayeux, eina política? Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
Ressenya publicada avui al "Quadern" d'El País.
No hi deu haver res que defineixi més la humanitat que la inacabable
capacitat d’explicar-se històries. Ho hem fet des dels temps remots, quan els
ancestres més reculats guixaven escenes de la vida precària i salvatge a les
cavernes. I, saltant per damunt dels segles, trobem un grapat d’històries
captivadores darrere el singular i bell llibre que presenta la historiadora de
l’art Montserrat Pagès i Paretas (1951), conservadora d’art romànic al Museu
d’Art Nacional de Catalunya. Començant per la mateixa gènesi del llibre: el que
havia de ser una simple referència marginal en un estudi sobre una altra
matèria (la pintura mural romànica i gòtica) s’ha convertit en una completa Anàlisi
de les imatges i nova interpretació, com diu el subtítol, del cèlebre Tapís
de Bayeux. Pagès no va poder resistir-se als misteris i les contradiccions
suscitats per aquesta seductora creació medieval, un extraordinari brodat de
més de setanta metres de llargada que relata la batalla de Hastings, que va
enfrontar, el 1066, els anglosaxons i els invasors normands encapçalats per Guillem el Conqueridor.
Pagès ressegueix
minuciosament totes les històries que estan vinculades al Tapís, reproduït en
una gran part en trenta-quatre magnífiques làmines a color, i mira de treure’n el trellat.
Primer, fa una lectura detallada de les imatges del Tapís, teixit poc anys
després dels fets que narra i que constitueix, de fet, una fascinant crònica
visual d’un conflicte bèl·lic. L’enganyosa simplicitat de les figures, la
sintaxi de les imatges, molt ben descrita per Pagès, i el format apaïsat fan
pensar en el zoòtrop, aquella espècie de timbal cilíndric inventat al segle XIX
que, en girar a gran velocitat, mostrava figures en moviment, tot prefigurant
l’aparició del cinema. La del Tapís de Bayeux és una història de fidelitats i
d’intrigues de palau, de jocs de poder i ambicions que es resolen amb una
invasió i un combat desigual.
Darrere d’aquesta
“pel·lícula” històrica del segle XI hi ha, però, moltes preguntes a fer, i
Pagès les formula. El Tapís enalteix el guanyador de la batalla? Per què el van
brodar, doncs, a Canterbury els vençuts? Per què es conserva a França, si els
invasors no surten ben retratats? És un relat heroic o la denúncia d’una
traïció i d’una crueltat excessiva? Per això, després de descriure el Tapís,
Pagès repassa totes les interpretacions que se n’han fet, en revisa i avalua
els arguments, hi detecta els punts febles i s’atreveix a formular una teoria
pròpia: el Tapís denunciaria davant el nou rei d’Anglaterra, l’invasor Guillem , les males arts del seu conseller, el bisbe
Odó, el malvat de la història, que exerceix despòticament el poder a l’illa en
nom de Guillem després de la batalla
de Hastings.
La hipòtesi de Pagès és convincent,
està ben plantejada i aspira a ser tinguda en compte en la historiografia
internacional especialitzada (el llibre es presenta amb la traducció anglesa
tancant l’edició). No tots els arguments de Pagès són igual de ferms, però, en
qualsevol cas, per al lector encuriosit, aquest és un llibre atractiu, molt
acurat en la presentació visual –no tant en el text, de vegades repetitiu i amb
massa errades tipogràfiques– i que fa reviure els encants i la colpidora
bellesa del Tapís de Bayeux, i del fragment de violenta història que reporta.
En definitiva, es tracta d’una excel·lent contribució catalana al coneixement i
al gaudi d’una obra d’art universal.
