dimarts, 28 d’octubre del 2014

"WAR IS NOT NOBLE"


L’art de mirar-se (patriòticament) el melic no és exclusiu de per aquí, gairebé no caldria ni dir-ho. Però com que tenim tendència –jo el primer– a desfer-nos en elogis d’aquell nord enllà “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”, convé llegir articles com aquest del Guardian, per adonar-se que també allà “els meus són els meus”, que també tenen tirada per una tebior sentimental que es confon amb la noblesa, que la massa s’abocarà, commoguda, als muntatges “artístics” i als memorials de fonaments fràgils i discutibles, molt més que no a l’art més expressiu i carregat de significació. I que els seus grans herois poden tenir les mans molt brutes, com va recordar el mes passat John Carlin, parlant del menyspreu que el seu pare sentia per Winston Churchill: "Y encima, me dijo mi padre, Churchill fue un carnicero. Nunca, nunca le perdonaría el bombardeo de la ciudad alemana de Dresde que él mismo autorizó en 1945, con la guerra ya prácticamente ganada, y en el que murieron sin justificación 250.000 civiles indefensos, más que en Hiroshima".

I, tot i això, qui fos britànic, eh?