diumenge, 1 d’octubre de 2017

NOTES FINALS D'UN DIA MOLT TRIST



Començo el dia engegant el televisor: mentre el 3/24 informa contínuament sobre la jornada política, a TVE veig que fan "Españoles en el mundo: Botswana". Després em diuen que una estona abans havien emès la santa missa.

*****

Després de dinar no puc més i me'n vaig a "votar". Amb el nas tapat, de mala gana, emprenyat, perquè tot i que sé que no serveix per res, que, en el fons (i en la forma), és una costellada descomunal, la dignitat m'impedeix estar ni un minut més amb els que han enviat la policia i la Guàrdia Civil a atonyinar la gent.

*****

Avui que han tornat les bales de goma ja no se'n recorda ningú, i els Mossos són els bons boníssims, però a Ester Quintana li van buidar un ull, recordeu? 

*****

Ja no sé com acabarà això. Segurament malament. Si més no, amb uns danys en la societat catalana que costarà molt de reparar. Però si s'acaba, tard o d'hora, d'establir un nou acord de relació política entre l'Estat i Catalunya, no hi haurà lloc per a la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional. És impossible després del que hem vist avui. Fet i fet, després de l'atemptat de Barcelona, ha quedat clar que tants cossos policials operant alhora en un mateix territori és un disbarat mancat d'eficiència.

*****

Hi ha encara moltes declaracions polítiques sobre la unitat de la societat catalana, sobre la concòrdia. És veritat que no vivim en un clima de violència com proclama, intoxicador i interessat, el Partit Popular i el govern espanyol. Però que aixequi la mà qui aquests dies no hagi sortit d'un grup de whatsapp o qui no hagi preferit no contestar un missatge per no liar-la amb un amic, conegut o familiar. Encara no tenim morts com al País Basc, però la convivència ha deixat de ser agradable.

*****

Tampoc agrada gens als independentistes que es digui que el que ha passat avui era una situació que, per càlcul polític, es buscava o interessava provocar. La majoria de la gent no ho ha volgut ni desitjat, és clar, però els qui mouen les estratègies ho tenien present perquè sabien que els beneficiava. Un amic, bona persona, independentista de tota la vida, m'ha enviat avui un whatsapp amb la foto d'una de les víctimes de la repressió, ensangonada. El seu comentari era: "Ja hem guanyat, abans del recompte i tot". Segur que no ho ha fet amb mala intenció, però m'he quedat glaçat. Per "guanyar" necessitàvem sang.

*****

En algun moment del dia, han informat que a la reunió del matí de part del govern català al Palau de la Generalitat, quan encara no havia arribat Puigdemont, hi era present Artur Mas. M'emociona la qualitat democràtica del Procés: entre un president a qui no ha votat ningú i un altre que mou fils al sanedrí secret.

*****

A les 5:27, el Guardian ha informat de la declaració de Guy Verhofstadt, ex-primer ministre belga, flamenc, ferm europeista i un dels millors aliats del nacionalisme català. Un comunicat impecable:

I don’t want to interfere in the domestic issues of Spain but I absolutely condemn what happened today in Catalonia.
On one hand, the separatist parties went forward with a so-called referendum that was forbidden by the Constitutional Court, knowing all too well that only a minority would participate as 60 % of the Catalans are against separation.
And on the other hand - even when based on court decisions - the use of disproportionate violence to stop this.
In the European Union we try to find solutions through political dialogue and with respect for the constitutional order as enshrined in the Treaties, especially in art. 4.
It’s high time for de-escalation. Only a negotiated solution in which all political parties, including the opposition in the Catalan Parliament, are involved and with respect for the Constitutional and legal order of the country, is the way forward.

El suport és evident, però qui no vulgui entendre el que vol dir "so-called referendum" i "including the opposition in the Catalan Parliament" que s'ho faci mirar. La nostra qualitat democràtica últimament fa una mica d'angúnia. Ens ho hauríem de fer mirar.

*****

Acaba la jornada amb els dos discursos de Rajoy i Puigdemont. El del primer és execrable i insensible. Menteix. El del segon és patètic i obsedit. L'importen un rave "els resultats" que, lògicament, encara no han sortit. Menteix, també. Amb aquest parell anem cap al desastre. Que algú els foti fora, sisplau.