dijous, 1 de maig de 2014

ESPÈCIE EXTINGIDA


Llegeixo a La Vanguardia d'avui que la Universitat de Barcelona suprimeix el grau de Filologia Romànica, aquell que es va estrenar el curs 1983-1984, com vaig recordar a la nota anterior, i del qual represento el 50% de la primera lleva, que es va llicenciar el juny de 1985. No cal fer gaire drama ni plorera. El pla Bolonya, l’escassa matriculació d’estudiants (en el mon capellanesc en dirien “la falta de vocacions”), una societat “competitiva” que no atorga valor a aquest tipus de coneixement suposadament poc pràctic, intel·lectual, generalista, que es diu que no té una utilitat aplicable en l’actual món laboral, tot plegat ha rematat aquests estudis. Fa temps que diversos professors m'han comentat que la Facultat de Filologia s'assembla cada cop més a una simple escola d'idiomes. Però, fet i fet, dubto que aquesta reorientació doni resposta tampoc a "allò que la societat del segle XXI demanda" i que es veu que no és precisament la filologia romànica: l’analfabetisme funcional és cada cop més notori. Quan es llança per enèsima vegada el suat crit de “força, Barça” o “força” el que sigui, ja gairebé mai no hi posen la coma, deu resultar extravagant i tot reclamar-la. I a Tito Vilanova l’han enterrat amb el lema redundant “Per sempre etern”, com si una cosa eterna no fos per sempre, o viceversa. La llengua, això que es veu que ens defineix tant, cada vegada interessa menys, i grapejar-la maldestrament no es considera que sigui una indignitat. Sóc, en definitiva, un membre d’una espècie que avança ràpidament cap a la seva extinció. Molt adequadament, La Vanguardia il·lustra la notícia amb una fotografia del sant patró i mestre absolut dels estudis romànics a la Universitat de Barcelona, Martí de Riquer. Una preciosa fotografia al Pati de Lletres, segurament de la fi dels anys cinquanta o dels seixanta. Una fotografia antiga. Com els llicenciats en Romàniques (que ens vam divertir tant).